Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix «?et/eta» en català antic

Abstract

El sufix -et/eta presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l’extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmàtics, de caràcter intersubjectiu, vinculats a l’expressió de la cortesia o l’atenuació. Aquesta situació en sincronia és resultat d’un procés diacrònic de canvi semàntic. Per explicar-lo, hem analitzat semàntica- ment el sufix -et/-eta en català antic amb dades de corpus i hem explicat les tendències de canvi observades. D’acord amb els resultats, i seguint la tendència d’(inter)subjectivació definida per E. C. Traugott, el sufix passa de denotar valors vinculats a la dimensió i l’extensió durant els s. XIII i XIV, a desenvolupar uns nuclis més subjectius especialment durant els s. XV i XVI, vinculats a la valoració subjectiva o emocional. I, fins i tot, des de la darreria del s. XV es documenten usos del sufix de caràcter intersubjectiu. Hem explicat el procés com a resultat de la convencionalització d’implicatures conversacionals, fruit de metonímies del tipus causa & efecte.