“Tocar de peus a terra i fer volar coloms”. El caminar per lleure al Berguedà en perspectiva antropològica

Abstract

Aquest article presenta una exploració teoricometodològica dels significats i pràctiques que es relacionen amb l’anar a caminar en grup a la natura. A partir de la consideració del caminar com a pràctica d’observació amb un triple objecte —un mateix, l’entorn i les interaccions socials—, l’estudi pretén investigar el fet de caminar en grup com a pràctica cognoscitiva i (co)creativa de significats.L’objectiu principal és investigar què succeeix al llarg d’una caminada que pugui conduir a percepcions particulars del jo, dels llocs i de les relacions amb el grup social amb qui es comparteix camí.El treball de camp que sustenta les anàlisis es basa en vint-i-cinc caminades grupals amb set grups estables diferents i un total de cent vint participants, amb una aproximació metodològica en què la primera autora ha assumit un rol triple: caminadora, guia i etnògrafa. L’anàlisi destaca tres dimensions del fet de caminar en grup: la intencionalitat, un element que posa de manifest com aquesta forma de moviment s’ha transformat al llarg de la història i dels itineraris biogràfics individuals; la funció cognoscitiva, activada a partir de la connexió entre els peus i la imaginació; i el potencial d’activar coneixements sobre l’entorn.