La sostenibilitat del català en la recerca a la universitat catalana “internacional”: un estudi de cas

Abstract

La mobilitat universitària és una acció central en l’estratègia d’internacionalització de moltes universitats a Europa. També a Catalunya, les universitats estan cada cop més interpel·lades per complir els requisits de la internacionalització, cosa que suposa una pressió per facilitar intercanvis –de persones i comunicatius– transnacionals. Les investigacions sobre l’impacte que això té en l’ús lingüístic en la recerca universitària són molt escasses. A més, la majoria dels estudis existents se centren en la comunicació científica formal, com ara publicacions i altres divulgacions acadèmiques. Tot i que la recerca és un àmbit clau per a les universitats, ja que és sovint presa com a mesura de qualitat i competitivitat de la institució, els documents oficials de política lingüística de les universitats catalanes fan poca referència als usos lingüístics en recerca, o s’hi refereixen de manera superficial. En aquest estudi de cas mostrem com dos grups de recerca situats en una universitat catalana afronten la internacionalització de la recerca pel que fa a la seva política lingüística: gestió lingüística, pràctiques lingüístiques i creences sobre la llengua.