Abstract
Aquest article analitza com la trajectòria de capitalització econòmica, social i simbòlica de diferents perfils de no-catalanoparlants nascuts fora de l’Estat espanyol i residents a Catalunya defineix el seu posicionament respecte a les dinàmiques sociolingüístiques del Principat i, concretament, respecte a la llengua catalana. Partint d’una metodologia qualitativa, s’estudia el rol del català en els processos de capitalització i descapitalització d’aquests parlants, així com les limitacions que el fet de no parlar aquesta llengua comporta per circular socialment en funció del grau de capitalització inicial de cada individu i del seu projecte de vida. La recerca posa de manifest que les desigualtats socioeconòmiques de partida entre diferents perfils de no-catalanoparlants determinen el grau d’accés al català, així com la necessitat d’adquirir aquest recurs lingüístic per accedir a altres recursos materials o simbòlics. Així mateix, a partir del cas català, s’analitzen els processos de pèrdua de valor del capital lingüístic en llengües dominants quan entren en competència amb llengües locals minoritzades immerses en processos de normalització.
Publisher
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Reference44 articles.
1. Alarcón, Amado. (2022). The economics of language. Dins Miquel Àngel Pradilla (ed.), Catalan Sociolinguistics (p. 173-182). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.32.12ala
2. Arnaut, Karel, Blommaert, Jan, Rampon, Ben, i Spotti, Massimiliano. (2015). Introduction. Superdiversity and sociolinguistics. Dins Karel Arnaut, Jan Blommaert, Ben Rampon i Spotti, Massimiliano (ed.), Language and Superdiversity (p. 1-17). Routledge. https://doi.org/10.4324/9781315730240
3. Beck, Ulrich. (2002). The cosmopolitan society and its enemies. Theory, Culture & Society, 19(1-2), 17-44. https://doi.org/10.1177/026327640201900101
4. Billig, Michael. (2006). Nacionalisme banal. Afers
5. Universitat de València. Bourdieu, Pierre. (1991). Language and Symbolic Power. Polity Press.