Abstract
Els polítics independentistes catalans condemnats pel Tribunal Suprem el 2019 van interposar demandes contra l’Estat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) al·legant la violació de diversos drets del Conveni Europeu de Drets Humans. L’examen d’aquestes demandes ha coincidit temporalment amb el debat de la Proposició de llei d’amnistia a les Corts Generals. En aquest context, sorgeixen dubtes sobre si l’amnistia podria comportar la pèrdua de l’estatus de víctima dels polítics independentistes, la qual cosa portaria el TEDH a inadmetre les demandes. Aquest article examina el règim jurídic de l’estatus de víctima, i mostra que el TEDH generalment exigeix dues condicions perquè una mesura com l’amnistia pugui suposar la pèrdua de l’estatus de víctima d’un demandant: primer, que reconegui i, segon, que repari la violació de drets al·legada. L’anàlisi també revela que les demandes relatives a drets de l’article 6 estan subjectes a una regla especial menys restrictiva. Aplicant aquestes regles, es conclou que l’amnistia no farà perdre l’estatus de víctima dels polítics independentistes, de manera que no impedirà que el TEDH es pronunciï sobre el fons de les seves demandes.
Publisher
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Reference12 articles.
1. Bertomeu, Quim. (2022, 21 de juliol). El Tribunal d’Estrasburg ja té tots els recursos dels presos de l’1-O. Ara.
2. Binder, Christina. (2011). The Prohibition of Amnesties by the Inter-American Court of Human Rights. German Law Journal, 12, 1204-1230. https://doi.org/10.1017/S2071832200017272
3. Fernández Esquer, Carlos. (2023, 1 de novembre). La amnistía: un debate jurídico, pero, sobre todo, democrático. Hay Derecho.
4. Harris, David, O’Boyle, Michael, Bates, Ed, i Buckley, Carla. (2018). Law of the European Convention on Human Rights (4a ed.). Oxford University Press.
5. Jackson, Miles. (2018). Amnesties in Strasbourg. Oxford Journal of Legal Studies, 38, 451-474. https://dx.doi.org/10.2139/ssrn.3143394