Affiliation:
1. Centre d’Estudis Demogràfics (CED)
2. Centre d’Estudis Demogràfics (CED) and Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Abstract
La propietat immobiliària ha representat tradicionalment una part substancial dels recursos econòmics de les llars espanyoles. L’evolució del mercat immobiliari al segle XXI a Espanya ha donat lloc a dues històries ben dispars. La primera història és la de la precarietat i les dificultats en l’accés a l’habitatge. Per a una part important de la població cada cop és més difícil comprar o llogar un habitatge. Els preus de l’habitatge han crescut notablement, sobretot a les grans urbs, mentre que els ingressos dels ciutadans i les llars no ho han fet al mateix ritme. La segona història és la de l’acumulació de propietats. L’habitatge a Espanya ha estat i continua sent una forma d’estalvi, d’inversió i d’especulació per a petits i grans propietaris. Les llars amb més recursos econòmics van aprofitar la caiguda dels preus de l’habitatge durant la crisi financera per acumular propietats. Aquestes dues històries ens condueixen a la següent pregunta: Quines han estat les conseqüències en la desigualtat dels canvis en la propietat d’immobles? En aquest Perspectives Demogràfiques, analitzem com està connectada l’evolució del mercat immobiliari amb la desigualtat de la riquesa a Espanya. Els resultats apunten cap a una polarització en l’accés a la propietat, ja que augmenten tant les llars sense propietats com les que en tenen tres o més. Com a conseqüència, l’acumulació de propietats immobiliàries s’ha convertit en un component cada cop més significatiu de la desigualtat de riquesa.
Funder
“la Caixa” Foundation
Ministerio de Ciencia e Innovación
Publisher
Centre d Estudis Demografics (CED)
Reference8 articles.
1. Aalbers, Manuel. (2016) The financialization of housing: A political economy approach. New York, NY: Routledge.
2. Amuedo-Dorantes, C.; Borra, C. (2018) “Emerging wealth disparities after the storm: Evidence from Spain”. Review of Economics of the Household, 16 (4): 1119-1149. https://doi.org/10.1007/s11150-017-9363-3
3. Artola Blanco, M.; Bauluz, L.; Martínez-Toledano, C. (2021) “Wealth in Spain 1900–2017: A country of two lands”. The Economic Journal, 131 (633): 129-155. https://doi.org/10.1093/ej/ueaa103
4. Barceló, C.; Bover, O.; Crespo, L.; García-Uribe, S.; Gento, C.; Gómez, M.; Moreno, I.; de Quinto, A.; Vozmediano, E. (2020) ”The Spanish survey of household finances (EFF): description and methods of the 2017 wave”. Documento Ocasional, 2033: Banco de España. https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosOcasionales/20/Files/do2033e.pdf
5. Boertien, D. (2021) Por qué debería preocuparnos la creciente desigualdad en el reparto de la riqueza en España. Observatorio Social de la Fundación “la Caixa”. https://observatoriosociallacaixa.org/es/-/por-que-deberia-preocuparnos-la-creciente-desigualdad-en-el-reparto-de-la-riqueza-en-espana