Los tipos edificatorios de los grupos de vivienda social del Área Metropolitana de Barcelona construidos entre los años 1950-1975

Abstract

El període comprès entre els anys 1950 i 1975 es va caracteritzar pel fort augment d'arribada de població immigrada a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en tractar-se d'una de les zones del territori espanyol amb un procés d'industrialització més gran i accelerat. Aquesta circumstància va generar la necessitat de nous habitatges per aquesta població incidint en la modificació dels tipus residencials tradicionals i en l'impuls a l'aplicació de noves formes d'ordenació urbana i de nous tipus edificatoris que permetessin cobrir les necessitats del moment de forma ràpida i econòmica. A l'article es descriuen detalladament les diverses formes adoptades per aquests nous tipus edificatoris a partir de l'anàlisi d'una mostra formada pels 22 grups residencials més grans de l'esmentat territori, relacionant-los amb els models inspiradors que els van precedir. L'anàlisi inclou les formes d'agrupació dels habitatges dins els edificis, els seus programes funcionals amb les seves condicions originals i actuals d'habitabilitat, els sistemes constructius utilitzats i la ubicació relativa dels edificis a les àrees urbanes respectives. Amb això, es pretén facilitar un instrument referencial sobre el tema que, adoptant com a centre de l'anàlisi les característiques funcionals i tècniques dels habitatges i les seves formes d'agrupació, permeti emmarcar les decisions relacionades amb aquests aspectes en les actuacions de rehabilitació i millora que s'emprenguin als grups residencials de característiques similars als estudiats. The period between 1950 and 1975 in the Metropolitan Area of Barcelona was characterized by the strong increase in the arrival of immigrant population, as it was one of the areas of Spanish territory with the greatest and most accelerated process of industrialization. This circumstance generated the need to provide new housing for this population, affecting the modification of traditional housing typologies and promoting the application of new forms of urban planning and new housing typologies that would allow the residential needs of the moment to be met quickly and economically. The article describes in detail the various forms adopted by these new building types based on the analysis of a sample made up of the 22 largest residential groups in the aforementioned territory, relating them to the inspiring models that preceded them. The analysis covers the forms of grouping the dwellings within the buildings, their functional programs with their original and current habitability conditions described, the construction systems used and the relative location of the buildings in their respective urban areas. This research aims to provide a referential instrument with a focus on the analysis of functional and technical characteristics of dwellings and their forms of addition. This can contribute to provide a framework and inform decision-making in processes and interventions of rehabilitation and improvement in the studied groups. El periodo comprendido entre los años 1950 y 1975 en el Área Metropolitana de Barcelona se caracterizó por el fuerte aumento de llegada de población inmigrada, al tratarse de una de las zonas del territorio español con un mayor y acelerado proceso de industrialización. Esta circunstancia generó la necesidad de dotar de nuevas viviendas a dicha población incidiendo en la modificación de los tipos tradicionales de residencia y en el impulso a la aplicación de nuevas formas de ordenación urbana y de nuevos tipos edificatorios que permitieran cubrir las necesidades del momento de forma rápida y económica. En el artículo se describen detalladamente las diversas formas adoptadas por estos nuevos tipos edificatorios a partir del análisis de una muestra formada por los 22 grupos residenciales de mayor tamaño del citado territorio, relacionándolos con los modelos inspiradores que les precedieron. El análisis abarca las formas de agrupación de las viviendas en los edificios, los programas funcionales de las viviendas con sus condiciones originales y actuales de habitabilidad, los sistemas constructivos utilizados y la ubicación relativa de los edificios en sus respectivas áreas urbanas. Se pretende, con ello, facilitar un instrumento referencial sobre el tema que, adoptando como centro del análisis las características funcionales y técnicas de las viviendas y sus formas de agrupación, permita enmarcar las decisiones relacionadas con dichos aspectos en las actuaciones de rehabilitación y mejora que se emprendan en los grupos residenciales de características similares a los estudiados.