Ante la amenaza, organización. Representaciones y estrategias de Asociaciones Vecinales sobre la situación socio-residencial de barrios vulnerables

Abstract

En el marc de l'estudi de la vulnerabilitat socio-residencial, són especialment rellevants les aportacions qualitatives que es desprenen de les lectures i l'anàlisi de les organitzacions veïnals, així com les representacions del personal de l'administració pública local. Així mateix, en el context actual de crisi sociosanitària desencadenada per la Covid-19, resulta interessant contrastar la capacitat de resposta i les estratègies adoptades per part de les entitats locals de barris vulnerables de Barcelona. Emmarcat en un projecte competitiu centrat en l'estudi de les polítiques de regeneració urbana de barris vulnerables, l'objectiu del present article és analitzar la situació socio-residencial de cinc barris de la ciutat de Barcelona, reconstruint les representacions d'associacions veïnals sobre els seus barris, focalitzant sobre el com – i si és que – es reconfigura la pròpia lectura i el paper de les organitzacions en el context actual, i quines són les eines disponibles per fer front a les principals problemàtiques. Tant les entrevistes a entitats com a l'administració donen fe dels desafiaments i les oportunitats més recurrents, que giren al voltant dels factors reiterats d'exclusió social i la qüestió migrant. Alhora, es presenten algunes de les estratègies i eines de les organitzacions veïnals per a fer front als efectes intensificats de problemàtiques preexistents. Les conclusions principals d'aquest estudi qualitatiu ens permeten reflexionar sobre la importància de comptar amb eines metodològiques potents per mesurar i tenir en compte el nivell d'organització i d'implicació veïnal. Within the framework of a research on social and residential vulnerability, qualitative contributions drawn from associations are particularly relevant, as are the perspectives offered by representatives of the local public administration. Moreover, in the context of the current COVID-19 socio sanitary crisis, it is worth contrasting the capacity for response and the strategies adopted by local organizations in Barcelona neighborhoods. Within a competitive project focusing on the study of urban regeneration projects in vulnerable neighborhoods, the goal of this article is to provide context for the current social and residential issues of five Barcelona neighborhoods. To this end, it collects the perspectives of local associations on their neighborhoods. Special attention is given to how and whether the roles and perspectives of these organizations have been altered by the current crisis, and what tools they use to face the most pressing problems. Interviews with different neighborhood leaders are provided alongside interviews with representatives of the local administration. Each side offers its vision of the most common challenges and opportunities, which are centered on the ever-present factors of social exclusion and migration issues. Furthermore, this article presents some of the strategies neighborhood associations use to face the problems intensified by the current crisis. The main conclusions of this qualitative study allow us to reflect on the importance of having powerful methodological tools in order to analyze the degree of organization and citizen involvement. En el marco del estudio de la vulnerabilidad socio residencial, resultan especialmente relevantes las aportaciones cualitativas que se desprenden de las lecturas y análisis de organizaciones, así como las representaciones ofrecidas por el personal de la administración pública local. Asimismo, en el contexto actual de crisis socio sanitaria desatada por la Covid-19, resulta interesante contrastar la capacidad de respuesta y las estrategias adoptadas por parte de las entidades locales en barrios vulnerables de Barcelona. Enmarcado en un proyecto competitivo centrado en el estudio de las políticas de regeneración urbana de barrios vulnerables, el objetivo del presente artículo es analizar la situación socio residencial de cinco barrios de la ciudad de Barcelona, reconstruyendo las representaciones de asociaciones vecinales sobre sus barrios, con atención a cómo – y si es que – se reconfigura la propia lectura y el papel de las organizaciones en el contexto actual, y cuáles son las herramientas disponibles para hacer frente a las principales problemáticas. Tantos las entrevistas a entidades como a la administración dan cuenta de los desafíos y oportunidades más recurrentes, que giran en torno de los factores reiterados de exclusión social y la cuestión migrante. A su vez, se presentan algunas de las estrategias y herramientas de las organizaciones vecinales a la hora de hacer frente a los efectos intensificados de problemáticas previas. Las principales conclusiones de este estudio cualitativo nos permiten reflexionar sobre la importancia de contar con herramientas metodológicas potentes para medir y tener en cuenta el nivel de organización e implicación vecinal.