La “shophouse” tailandesa: una tipología contemporánea, híbrida y urbana

Abstract

El terme shophouse es refereix als habitatges en filera amb baix comercial que han constituït la tipologia arquitectònica més característica de les ciutats del Sud-est Asiàtic. Aquestes edificacions van configurar el marc espacial per a l'activitat mercantil dels ports colonials, constituint-se en un element integral de la memòria col·lectiva i el patrimoni cultural de les nacions que van néixer després del procés de descolonització de postguerra. Havent perdut el favor del públic a la fi del segle XX, la majoria de les shophouses modernes de Tailàndia sobreviuen avui cobertes per embulls d'enreixats i estructures il·legals, plantejant seriosos problemes de salubritat i seguretat. No obstant això, la pràctica arquitectònica contemporània ofereix avui relectures actualitzades d'aquest tipus d’edificis. Aquestes intervencions s'estudien a la llum de la noció postcolonial del ‘vernaculisme crític’, atenent la seva naturalesa híbrida i el seu origen transnacional, i reivindicant la vigència de la shophouse a la Tailàndia actual. The term ‘shophouse’ refers to the commercial row housing that has been the most characteristic architectural typology of Southeast Asian cities. These buildings constituted the spatial framework for the mercantile activity of the colonial ports, becoming an integral element of the collective memory and cultural heritage of the nations that emerged after the postwar decolonization process. Having fallen out of public favour in the late 20th century, most of Thailand's modern shophouses survive today covered by an amalgamation of illegal structures and caged windows, presenting severe salubrity and fire safety concerns. However, contemporary architectural practice now offers updated re-interpretations of this building type. These interventions are studied in the light of the postcolonial notion of 'critical vernacularism' while taking into account its hybrid nature and transnational origin, vindicating the validity of the shophouse type in modern Thailand. El término shophouse se refiere a las viviendas en hilera con bajo comercial que han constituido la tipología arquitectónica más característica de las ciudades del Sudeste Asiático. Estas edificaciones configuraron el marco espacial para la actividad mercantil de los puertos coloniales, constituyéndose en un elemento integral de la memoria colectiva y el patrimonio cultural de las naciones que nacieron tras el proceso de descolonización de posguerra. Habiendo perdido el favor del público a finales del siglo XX, la mayoría de las shophouses modernas de Tailandia sobreviven hoy cubiertas por marañas de enrejados y estructuras ilegales, planteando serios problemas de salubridad y seguridad. Sin embargo, la práctica arquitectónica contemporánea ofrece hoy relecturas actualizadas de este tipo edificatorio. Estas intervenciones se estudian a la luz de la noción postcolonial del ‘vernaculismo crítico’, atendiendo a su naturaleza híbrida y su origen transnacional, y reivindicando la vigencia de la shophouse en la Tailandia actual.