Envejecimiento demográfico y accesibilidad a las zonas verdes: un análisis intraurbano de las ciudades españolas

Abstract

El moviment de ciutats amigables, sorgit a col·lació del paradigma d'envelliment actiu i saludable promogut per l'Organització Mundial de la Salut, identifica els aspectes que faciliten la qualitat de vida de la gent gran. Les característiques de l'espai on resideixen estan molt relacionades amb el benestar físic i psicològic. A l'entorn urbà, els parcs i jardins ocupen un lloc destacat perquè afavoreixen l'activitat física i social. Aquest treball investiga la característica primordial de distància d'accés a zones verdes urbanes (ZVU) des de les àrees demogràficament més envellides de les ciutats espanyoles. Davant dels estudis de cas existents, s'adopta un enfocament global analitzant les 86 àrees contemplades a l'Atlas Estadístic de les Àrees Urbanes. Es relacionen les seccions censals amb una proporció elevada de persones de 65 anys o més segons l'Estadística del Padró Continu amb la proximitat a les ZVU obtingudes del Sistema d'Informació d'Ocupació del Sòl d'Espanya. El mètode emprat és el de distàncies euclidianes des de la vora de la secció censal, aplicant-ho a 100, 200 i 300 metres. Els resultats mostren que els entorns amb més població envellida de les àrees urbanes presenten una accessibilitat més gran a les ZVU que el conjunt de les seccions censals, en qualsevol de les distàncies analitzades. Tot i això, més d'un 30% de les seccions envellides demogràficament són a més de 300 m de ZVU, i s'han detectat zones infra dotades d'espais verds. The movement of age-friendly cities, which emerged from the paradigm of active and healthy aging promoted by the World Health Organization, identifies the aspects that facilitate the quality of life of the elderly. The characteristics of the space in which they reside relate closely to their physical and psychological well-being. In the urban environment, parks and gardens occupy a prominent place because they favor physical and social activity. This work investigates the essential characteristic of access distance to urban green spaces (UGS) from the most demographically aged areas of Spanish cities. In contrast to the existing case studies, it takes a global approach by analyzing the 86 urban areas in the Statistical Atlas of Urban Areas. The census sections with a high proportion of people aged 65 or over according to the Continuous Register Statistics (“Padrón”) are related to the proximity to the UGS obtained from the Land Occupation Information System of Spain. The method used is that of Euclidean distances from the edge of the census tract, applying it to 100, 200 and 300 meters. The results show that the environments with the highest presence of aged population in Spanish urban areas have greater accessibility to the UGS than the set of census tracts, at any of the distances analyzed. Despite this, more than 30 % of the sections demographically aged are more than 300 m from the UGS, having detected areas under-equipped with green spaces. El movimiento de ciudades amigables, surgido a colación del paradigma de envejecimiento activo y saludable promovido por la Organización Mundial de la Salud, identifica los aspectos que facilitan la calidad de vida de las personas mayores. Las características del espacio en el que residen están muy relacionadas con su bienestar físico y psicológico. En el entorno urbano, los parques y jardines ocupan un lugar destacado porque favorecen la actividad física y social. Este trabajo investiga la característica primordial de distancia de acceso a zonas verdes urbanas (ZVU) desde las áreas demográficamente más envejecidas de las ciudades españolas. Frente a los estudios de caso existentes, se adopta un enfoque global analizando las 86 áreas contempladas en el Atlas Estadístico de las Áreas Urbanas. Se relacionan las secciones censales con una proporción elevada de personas de 65 o más años según la Estadística del Padrón Continuo con la cercanía a las ZVU obtenidas del Sistema de Información de Ocupación del Suelo de España. El método empleado es el de distancias euclidianas desde el borde de la sección censal, aplicándolo a 100, 200 y 300 metros. Los resultados muestran que los entornos con más población envejecida de las áreas urbanas presentan una mayor accesibilidad a las ZVU que el conjunto de las secciones censales, en cualquiera de las distancias analizadas. A pesar de ello, más de un 30 % de las secciones envejecidas demográficamente están a más de 300 m de ZVU, habiéndose detectado zonas infradotadas de espacios verdes.