Abstract
L’objectiu d’aquest treball és construir una estructura teòrica que estableixi una connexió entre la qualitat de vida, com a concepte multidimensional, i les disciplines de l’espai, com l’arquitectura i l’urbanisme. Aquestes disciplines tenen la responsabilitat de crear ambients que influeixen de manera favorable o adversa al benestar dels usuaris quotidians. El punt de partida de l’estudi és que la qualitat de vida depèn de la satisfacció de les necessitats humanes. El suport d'aquest argument està contingut en propostes conceptuals diverses, com ara Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996) i Veenhoven (2000). L’articulació d’aquests enfocaments permet construir una proposta teòrica aplicable a l'anàlisi i el disseny d'espais urbans i arquitectònics. L'estudi formula un esquema teòric sobre la qualitat de vida urbana i arquitectònica que exposa i defineix les necessitats espacials, especifica les capacitats espacials o atributs que les satisfan i planteja una taxonomia dels seus satisfactors espacials. Sosté que aquestes disciplines han d’aportar totes les capacitats espacials que condueixin a la creació d’entorns sinèrgics, és a dir, que permetin atendre diverses necessitats espacials alhora i que promoguin el desenvolupament integral dels usuaris en els seus àmbits vitals. El model teòric, a més, suggereix equilibrar les múltiples necessitats humanes, pot ser usat en diferents contextos i té una naturalesa iterativa. La seva finalitat fonamental és comprendre la dinàmica urbana i arquitectònica i servir de marc per a propostes amb un enfocament més humanista.
The objective of this paper is to build a theoretical framework to connect the multidimensional concept of quality of life with spatial disciplines like architecture and urbanism. These disciplines play a role in shaping environments to enhance or diminish the well-being of their users. The study groundwork poses that quality of life intricately relates to the satisfaction of human needs. Diverse concept proposals support this argument, including Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996), and Veenhoven (2000). A theoretical framework, applicable to the analysis and design of architectural and urban spaces, emerges as the result of integrating these perspectives. The study presents a theoretical framework to analyze the quality of life in urban and architectural contexts: posing spatial needs, defining the spatial attributes to satisfy them, and proposing a taxonomy of spatial satisfiers. The model recommend that these disciplines must provide all the spatial capabilities that lead to the creation of synergistic environments, meaning that they allow several spatial needs to be met simultaneously and promote the comprehensive development of users in their living spaces. Additionally, this theoretical model suggests balancing multiple human needs, can be used in different contexts and has an iterative nature. Fundamental purpose is to understand urban and architectural dynamics and serve as a framework for proposals with a more humanistic approach.
El objetivo de este trabajo es construir una estructura teórica que establezca una conexión entre la calidad de vida, como concepto multidimensional, y las disciplinas del espacio, como la arquitectura y el urbanismo. Estas disciplinas tienen la responsabilidad de crear ambientes que influyen de manera favorable o adversa en el bienestar de los usuarios cotidianos. El punto de partida del estudio es que la calidad de vida depende de la satisfacción de las necesidades humanas. El sustento de este argumento está contenido en propuestas conceptuales diversas, tales como Maslow (1943), Max Neef et al. (1986), Sen (1996) y Veenhoven (2000). La articulación de estos enfoques permite la construcción de una propuesta teórica aplicable al análisis y diseño de espacios urbanos y arquitectónicos. El estudio formula un esquema teórico sobre la calidad de vida urbana y arquitectónica que expone y define las necesidades espaciales, especifica las capacidades espaciales o atributos que las satisfacen y, plantea una taxonomía de sus satisfactores espaciales. Sostiene que estas disciplinas deben aportar todas las capacidades espaciales que conduzcan a la creación de entornos sinérgicos, es decir que permitan atender varias necesidades espaciales al mismo tiempo y que promuevan el desarrollo integral de los usuarios en sus ámbitos vitales. El modelo teórico, además, sugiere equilibrar las múltiples necesidades humanas, puede ser usado en diferentes contextos y posee una naturaleza iterativa. Su finalidad fundamental es comprender la dinámica urbana y arquitectónica y servir de marco para propuestas con un enfoque más humanista.
Publisher
Universitat Politècnica de Catalunya