Propuesta de una metodología para la integración de elementos de control climático en entornos urbanos patrimoniales en el sur de Europa

Abstract

La situació climàtica és ja una de les principals qüestions a l'agenda mundial i afecta de manera determinant l'habitabilitat de l'espècie humana. Aquesta situació és especialment delicada en ciutats amb climes potencialment molt càlids a l'estiu, ja que l'augment de temperatures està posant en perill l'ocupació i la usabilitat dels seus espais públics, la qual cosa implica un repte per a la salut dels seus habitants i una crisi per a la viabilitat de la ciutat mateixa. Aquesta situació demana una estratègia per modificar els paràmetres de confort en aquests llocs. En aquest marc, ens trobem amb la peculiaritat de la ciutat històrica i els espais urbans amb valor patrimonial. En aquests àmbits les mesures de mitigació climàtica han de dialogar de manera positiva amb els valors patrimonials. Garantir aquesta relació és una cosa que fins ara no s'ha articulat mitjançant cap procediment. L'objectiu d'aquesta investigació és proposar una metodologia que permeti identificar els millors criteris d'intervenció en aquests llocs perquè les estratègies dirigides a mitigar l'emergència climàtica reforcin la vitalitat i el valor dels espais patrimonials. Aquest marc i objectiu encaixen en el cas de la ciutat de Sevilla (Espanya), que es fa servir com a entorn de referència per a la investigació, encara que no com a cas d'estudi, ja que no s'obtenen resultats en aquesta fase. Però l'objectiu és que el mètode resultant sigui extrapolable a qualsevol entorn patrimonial de naturalesa urbana i amb condicions climàtiques semblants a les del sud d'Europa. The climate situation is already one of the main issues on the global agenda, affecting in a decisive way the habitability of the human species. This situation is particularly sensitive in cities with potentially very hot climates in summer, as rising temperatures are jeopardizing the occupancy and usability of their public spaces, posing a challenge to the health of their inhabitants and a crisis for the viability of the city itself. This situation calls for a strategy to modify the parameters of comfort in these places. In this framework, we find the peculiarity of the historic city and its urban spaces with heritage value. In these areas, climate mitigation measures have to be in a positive dialogue with the heritage values. Ensuring this relationship is something that has so far not been articulated through any procedure. The aim of this research is to propose a methodology to identify the best criteria for intervention in such places, so that strategies aimed at mitigating the climate emergency reinforce the vitality and value of heritage spaces. This framework and objective fit in the case of the city of Seville (Spain), which is used as a reference environment for the assessment, but not as a case study, as no results are obtained at this stage. However, the aim is that the resulting method can be extrapolated to any urban heritage environment and climatic conditions similar to those of southern Europe. La situación climática es ya una de las principales cuestiones en la agenda mundial, afectando de forma determinante la habitabilidad de la especie humana. Esta situación es especialmente delicada en ciudades con climas potencialmente muy cálidos en el estío, ya que el aumento de temperaturas está poniendo en peligro la ocupación y usabilidad de sus espacios públicos, lo cual implica un reto para la salud de sus habitantes y una crisis para la viabilidad de la ciudad misma. Esta situación demanda una estrategia para modificar los parámetros de confort en dichos lugares. En este marco, nos encontramos con la peculiaridad de la ciudad histórica y sus espacios urbanos con valor patrimonial. En estos ámbitos las medidas de mitigación climática tienen que dialogar de forma positiva con los valores patrimoniales. Garantizar esta relación es algo que hasta el momento no se ha articulado mediante ningún procedimiento. El objetivo de esta investigación es proponer una metodología que permita identificar los mejores criterios de intervención en dichos lugares, para que las estrategias dirigidas a mitigar la emergencia climática refuercen la vitalidad y el valor de los espacios patrimoniales. Este marco y objetivo encajan en el caso de la ciudad de Sevilla (España), que se utiliza como entorno de referencia para la investigación, aunque no como caso de estudio, puesto que no se obtienen resultados en esta fase. Pero el objetivo es que el método resultante sea extrapolable a cualquier entorno patrimonial de naturaleza urbana y con condiciones climáticas similares a las del sur de Europa.