Abstract
El treball se centra en la relació entre la xarxa hidrogràfica i els territoris habitats a l'entorn del baix riu Ter a Catalunya. A través de la geomorfologia fluvial i el dibuix, la tesi doctoral, en la base del present article, identifica en el baix Ter tres diferents trams. Els tres segments fluvials s'estudien detalladament a través de l'anàlisi de tres canals històrics, un per cada tram dels abans definits. Aquest article presenta en detall el cas del tram mitjà del baix Ter - des de Celrà fins a Sant Jordi Desvalls, a la província de Girona - a través de l'estudi de la sèquia Vinyals. L'objectiu és mostrar com el canal històric representa la part del riu de la qual deriva i conforma la història de la construcció humana del lloc; la sèquia és una traça hidràulica – conjunt de canals, edificis i infraestructures vinculats a l'ús de l'aigua - històricament adaptada a les característiques del terreny en el que s'assenteixi. El treball conclou que el canal posseeix (i genera) unes morfologies específiques que són potencials actius (dispositius) de transformació cap a l'habitabilitat dels territoris travessats. Amb la finalitat d'oferir eines per al procés de recuperació de l'espai fluvial, basant-se en una lectura històrica i geomorfològica, l'article avança unes directrius per al projecte de regeneració i valorització territorial que llegeix en la sèquia el suport de la ‘nova façana fluvial’ i el límit que conté l'expansió urbana més recent.
The work focuses on the relationship between the hydrographic network and the inhabited territories, in the lower Ter River area in Catalonia. The thesis, on which this article is based, identifies three different sections of the lower Ter through fluvial geomorphology and drawing. The three river segments are studied in detail through the analysis of three historical canals, one for each of the sections defined above. This article presents the case of the middle section of the lower Ter - from Celrà to Sant Jordi Desvalls, in the province of Girona - through the study of the Vinyals Ditch. The aim is to show how the historic irrigation canal represents the part of the river from which it originates and shapes the history of the human construction of the place; the ditch is a hydraulic sign - a set of canals, buildings and infrastructures linked to the use of water - historically adapted to the characteristics of the terrain on which it settles. The study concludes that the canal possesses (and generates) specific morphologies that are potential assets (devices) of transformation towards the habitability of the crossed territories. In order to offer tools for the restoration process of the river space, based on a historical and geomorphological reading, the article proposes some guidelines for the project of territorial regeneration and valorisation, reading the ditch as a support of the 'new fluvial façade' and the limit that contains the most recent urban expansion.
El trabajo se centra en la relación entre la red hidrográfica y los territorios habitados en el entorno del bajo río Ter en Cataluña. A través de la geomorfología fluvial y el dibujo, la tesis doctoral, en la base del presente artículo, identifica en el bajo Ter tres diferentes tramos. Los tres segmentos fluviales se estudian en detalle a través del análisis de tres canales históricos, uno por cada tramo de los antes definidos. Este artículo presenta en pormenor el caso del tramo mediano del bajo Ter - desde Celrà hasta Sant Jordi Desvalls, en la provincia de Girona - a través del estudio de la acequia Vinyals. El objetivo es mostrar cómo el canal histórico representa la parte del río de la que deriva y conforma la historia de la construcción humana del lugar; la acequia es una traza hidráulica - conjunto de canales, edificios e infraestructuras vinculados al uso del agua - históricamente adaptada a las características del terreno en lo que se asienta. El trabajo concluye que el canal posee (y genera) unas morfologías específicas que son potenciales activos (dispositivos) de transformación hacia la habitabilidad de los territorios atravesados. Con el fin de ofrecer herramientas para el proceso de recuperación del espacio fluvial, basándose en una lectura histórica y geomorfológica, el artículo avanza unas directrices para el proyecto de regeneración y valorización territorial que lee en la acequia el soporte de la ‘nueva fachada fluvial’ y el límite que contiene la expansión urbana más reciente.
Publisher
Universitat Politècnica de Catalunya