Paisatges antropocènics, paisatges enrunats: expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes

Abstract

Resum Les runes perviuen en el temps i l’espai, com el temps i l’espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d’una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n’emanen. Centrant-se en les restes d’una infraestructura d’explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s’omplen durant una part de l’any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l’Antropocè per a l’anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l’aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s’esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l’explotació capitalista dels recursos naturals.