L’exercici de la ment oberta

Abstract

Aquest article explora les propostes més rellevants al voltant de la noció de ment oberta presents en la filosofia contemporània. Després d’un petit recorregut his tòric, el qual permet establir alguns dels components bàsics de la noció de ment oberta,  l’article presenta el context teòric actual de la discussió: l’epistemologia de virtuts. Es  distingeixen dos tipus de teories de la ment oberta i es donen raons per centrar-se en un  d’ells, del qual se’n presenten críticament els tres casos més rellevants en la discussió actual. L’article presenta una discussió de quins són els reptes més rellevants als quals  les teories de la ment oberta s’han d’enfrontar i n’extreu algunes conclusions que tenen a veure, sobretot, amb les interrelacions que es donen entre les virtuts epistèmiques i la  noció de saviesa. L’article acaba amb dos apunts al voltant de la relació entre l’exercici  de la ment oberta i l’educació, els quals s’analitzen a la llum de la discussió anterior:  el primer, gira al voltant de la possibilitat d’ensenyar l’exercici de la ment oberta i, el segon, reflexiona sobre la compatibilitat d’aquest exercici amb l’educació.