Abstract
L'article se centra en la memòria entre els joola huluf de religió tradicional, a la Baixa-Casamance (Senegal). Més enllà del debat entre la memòria oficial transmesa a través de l'Administració senegalesa i la memòria reivindicada per alguns dels líders del MFDC (Mouvement des Forces Démocratiques de la Casamance), aquest article ens permet entendre com la societat joola huluf -del regne d'Oussouye- gestiona la memòria a nivell local de forma descentralitzada a través de diferents rituals -especialment aquells lligats a la mort-, iniciacions, cançons..., fixant-se especialment en les dinàmiques que tenen lloc en un regne on el secretisme -i les seves implicacions en termes de gènere, parentiu, edat...- marca sovint la vida de la societat.
Publisher
Institut Catala d'Antropologia (ICA)
Subject
Anthropology,Cultural Studies
Reference47 articles.
1. Amnistia Internacional (1996). La pratique répandue de la torture demeure impunie tandis que se perpétuent les violations des droits de l’homme en Casamance. 28 febrer de 1996. AFR 49/01/96/F Senegal.
2. Awenego Dalberto, S. (2010). Usages de l’histoire et mémoires de la colonie dans le récit indépendantiste: des écritures casamançaises de soi, Outre-Mers, 368-369, 137-157.
3. Baum, R. (1999). Shrines of the Slave Trade: Diola Religion and Society in Precolonial Senegambia. Oxford University Press.
4. Baum, R. (2015). West Africa’s Women of God. Indiana University Press.
5. Bellman, B. (1984). The Language of Secrecy: Symbols and Metaphors in Poro Ritual. Rutgers University Press.