Poesia i pandèmia: noves realitats de la Covid-19

Abstract

Resum La literatura ha excel·lit des de sempre en saber lidiar amb tota mena de crisis, i ha posat a l’abast dels lectors diferents maneres de combatre situacions del tot inesperades o desconegudes aportant possibles respostes a qüestions de caràcter filosòfic, moral i social. En un moment en què gran part del món es creia capaç d’existir sense les Humanitats, la pandèmia de la Covid-19 l’any 2020 va posar la literatura i la seva funció en la societat en el punt de mira. Aquest article analitza l’obra de dos poetes durant la pandèmia –els perfopoemes en línia de Dani Orviz i Begoña M. Rueda, que al poemari Servicio de lavanderia (2021) va narrar en vers les seves vivències durant la pandèmia– per demostrar com la literatura pren el pols a la societat i sap reaccionar davant esdeveniments tan inesperats com colpidors, proporcionant respostes i canalitzant raonaments crítics al mateix temps que s’adapta a noves formes que li permeten evolucionar segons les necessitats i les funcions del moment. L’article posa de manifest la poesia no només com a eina per combatre la monotonia del confinament sinó també com a recurs crític que posa veu a les preocupacions de la societat i busca solucions als problemes de tots.