Abstract
Aquest article cerca comprendre de quina manera l’art pot contribuir a donar a conèixer i visibilitzar les identitats de gènere no normatives. Amb aquest objectiu, i a través de l’anàlisi d’un cas d’estudi, l’exposició L’Altre Ubic, Migracions del Cos Fragmentat (2020-2023) que recull obres d’art contemporani entorn la fluïdesa del gènere, es planteja la gestió cultural i el revisionisme discursiu queer-feminista com l’estratègia pràctica per construir una gestió cultural més inclusiva i contemporània. L’article explora com L’Altre Ubic presenta característiques principals de la gestió cultural queer-feminista: el revisionisme discursiu de les narratives hegemòniques entorn el gènere, un posicionament situat, la recuperació de narratives minoritzades, la recuperació dels discursos no lineals i la contextualització històrica dels mateixos. Les conclusions recullen l’especificitat del cas d’estudi: d’una banda el seu caràcter meta-cultural i semiòtic; de l’altra, en tant que exemple paradigmàtic de la gestió queer-feminista més enllà dels espais museístics, específicament orientada als espais de dinamització cultural, tals com centres cívics, centres de cultura contemporània i fàbriques de creació. Partint d’una perspectiva construccionista, l’article conclou emfatitzant el caràcter palimpsèstic de les narratives col·lectives, com ho són aquelles entorn la gestió de la cultura i la identitat.